En Lluís va ser el nét del primer alcalde qie hi va haver a Celrà, en acabar la guerra. El seu pare era el germà petit del que va ser mecànic del camp d’aviació i de l’altre Ramírez, que va ser un reconegut oficial en aquest cas de les forces franquistes. Ara, en Lluís el desmitifica una mica, ja que considera que les codecoracions que duia eren, això, més decoratives que reals. El que més recorda de l’infantesa era la gana que van passar. Per tirar endavant, ja de petits treballaven a casa seva a l’hort, al camp, cuidant els animals … Va entrar a la fàbrica amb 14 o 15 anys, i quan va plegar la fàbrica va obrir una rellotgeria amb la que, per sort, va poder prosperar.

ELS VÍDEOS DE’N LLUÍS